L’arquitectura dels ordinadors ha canviat amb el temps, passant de CPU i memòria simples a sistemes complexos que inclouen processament multimèdia, xarxes, emmagatzematge avançat i innovacions com ara la computació quàntica. L’evolució ha permès que els computadors siguin més potents i versàtils, cosa que ha resultat en màquines més eficients i capaces.

Al principi, les CPUs estaven connectades per separat per fer tasques específiques, com ara llegir i executar instruccions. La CPU, que inclou la unitat de control i la unitat de lògica aritmètica (ALU), ha integrat diverses funcions a mesura que avança la tecnologia. Els primers ordinadors utilitzaven memòries de tambors magnètics i altres tècniques de memòria primària lentes i costoses. Amb el temps, es van desenvolupar tecnologies de memòria més ràpides i eficients, com les memòries RAM (Random Access Memory), ROM (Read-Only Memory) i caches. Els primers ordinadors no tenien xarxes ni comunicació externa. Amb el temps, es van desenvolupar protocols i tecnologies de xarxa que permeten la comunicació entre ordinadors i la connexió a internet. Gràcies a la creació de transistor i els CHIP, els ordinadors es van poder fer cada vegada més petits i eficients.